Arxiu

  • Etiquetes

  • Apple, la geolocalització i la fi de la privacitat

    Per Futur Digital | juny 23, 2010

    IOS 4, el famós nou sistema operatiu per als sistemes mòbils d’Apple, portarà més d’una demanda a la companyia de Cupertino (Califòrnia). Si Google o Facebook ha estat denunciades durant l’últim any per practicar aquest tipus de “clàusules”, en el qual l’usuari queda desprotegit pel “bé financer” de la pròpia companyia, Apple fa un pas més enllà.

    I és que la companyia elimina qualsevol tipus de privacitat en favor del seu nou sistema de publicitat anomenat IAD, un tipus de publicitat incrustada en aplicacions mòbils, personalitzada segons la geolocalització del terminal. En altres paraules, la geolocalització no només servirà perquè l’usuari pugui fer un ús d’ella, la companyia podrà localitzar el punt exacte en què es troba l’usuari i compartir amb tercers (segurament empreses publicitades amb IAD) la seva informació.

    La clàusula obligatòria que inclou Apple en la seva última actualització de programari per a iPhone i IPAD diu que: “per proporcionar serveis basats en la seva localització, Apple i els seus socis i titulars podran recollir, utilitzar i compartir dades de la seva localització precisa, inclosa la ubicació geogràfica en temps real del seu ordinador o dispositiu Apple “. Vaja, que el que tingui instal lat IOS 4 en el seu aparell serà un individu amb un xip rastrejador per Apple.

    La jugada des del punt de vista comercial és perfecta. Imagineu-vos que us trobeu per un carrer buscant un restaurant i mireu al mòbil. Per “art de màgia” Apple ens incrusta mitjançant iAds dos o tres possibles restaurants per la zona sense que nosaltres haguem buscat res.

    La veritat és que com dic, el sistema portarà cua i moltes demandes. Apple va camí de convertir-se (si no ho és ja) en la Microsoft dels 90. Cada dia més tancada, aquest últim pas per reforçar el seu sistema de publicitat trenca la barrera de la privacitat i es converteix en un intrús per a tot aquell que disposi d’algun dels seus dispositius. És clar que sempre queda l’opció més fàcil … no comprar res d’Apple o no actualitzar a IOS 4.

    Temes: Empreses | No hi ha comentaris »

    El Mercat Audiovisual de Catalunya arrenca a Granollers amb 40 empreses expositores

    Per Futur Digital | maig 26, 2010

    El Mercat Audiovisual de Catalunya (MAC) que se celebra anualment a Granollers (Barcelona) acull en la seva XI edició 40 empreses expositores per a l’intercanvi de continguts i la mostra de productes i serveis relacionats amb el món audiovisual.

    Tot i la crisi econòmica, el Mercat Audiovisual de Catalunya es consolida com un esdeveniment únic a nivell europeu que té el suport de les principals empreses del sector tant tecnològiques com de continguts, que ha aconseguit superar els 2.000 professionals durant la passada edició.

    logo interior 226x560px El Mercat Audiovisual de Catalunya arrenca a Granollers amb 40 empreses expositores

    El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, i el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Enric Marín, inauguraran demà l’esdeveniment, que durarà fins al dijous.

    La cita es centra en aquesta ocasió al mercat de continguts per incentivar la compra i venda de programes, així com l’intercanvi entre els diferents agents del sector amb debats i sessions de treball.

    També es lliuraran els Premis Audiovisual MAC creats fa cinc anys amb l’objectiu d’incentivar la producció, la qualitat i la innovació del sector i es farà la tercera edició de la Mostra de Programes de TV de Proximitat.

    Més informació

    Temes: Esdeveniments | No hi ha comentaris »

    El llibre electrònic, producte o servei?

    Per Futur Digital | abril 22, 2010

    Demanar coherència a les administracions públiques és com demanar al volcà Eyjafjallajokull que deixi d’expulsar cendra. Clar que darrera d’aquesta evidència segurament hi ha un gran afany recaptatori.

    A finals del 2009 la ministra de Cultura Angeles Gonzalez Sinde va anunciar que els llibres electrònics tindrien un IVA del 4% en comptes de 16%, tal com s’aplica als llibres en paper.  Hisenda va fer canviar aquesta posició inicial del ministeri de cultura, i a partir de juliol els llibres electrònics tindran un iva del 18%.

    Brussel·les ha donat la raó a la idea d’hisenda: un llibre en paper és un producte, però un llibre electrònic és un servei.

    Hi ha un problema de base molt greu. Comprar un sistema operatiu a una botiga amb la seva caixa és comprar un producte, però comprar-lo online a Microsoft és un servei. És a dir, la descàrrega de Windows 7 no és l’adquisició d’un producte, és un servei!

    Cal començar a diferenciar què és cada cosa i adaptar-nos a una realitat, hi ha productes tangibles (que es poden tocar) i productes virtuals.

    Amb aquesta definició que han adoptat Hisenda i Brusel·les estan basant una de les defenses més sòlides a la pirateria. Un servei no es pot robar, pel que la pirateria no és cap robatori, en tot cas és un ús fraudulent, de la mateixa manera que utilitzar el transport public sense bitllet. Tenint en compte això, cap pirata informàtic hauria d’anar mai a la presó ni enfrontar-se a judicis penals.

    Temes: Comerç online | No hi ha comentaris »

    Firefox té massa desenvolupadors

    Per Futur Digital | abril 22, 2010

    En els seus últims llançaments, el gran navegador de codi obert s’ha convertit en un caos inestable de complements, plugins, hacks i altres que consumeixen la memòria del pc abusivament.

    Des del seu inici Firefox ha estat un producte resultat de l’esforç en col·laboració, amb el qual s’ha obtingut un codi únic per a una aplicació. Però gràcies a la Llei Hayes, veiem que hi ha un “punt dolç” per a un estil de desenvolupament, i que el Firefox fa molt temps elva deixar enrere. En el gràfic següent, podem veure que el nombre de desenvolupadors de Firefox ha augmentat exponencialment des de 2002, i aquest nombre es duplicarà amb escreix durant aquest 2010.

    ffdevs 640x457 Firefox té massa desenvolupadors

    Firefox és un navegador modern i tindrà grans resultats en plataformes de 64 bits, però la realitat és que si mirem l’evolució del maquinari, els resultats del Firefox són molt pobres. Firefox és en realitat cada vegada més lent amb cada nova versió i en cada una d’elles consumeix molts més recursos i pateix més “penjades”.

    La Llei de Hayes, diu que donat un tipus específic de projecte de programari, hi ha una certa complexitat associada a ell, i amb aquesta complexitat un nombre òptim de desenvolupadors. En realitat és una mica més complicat que això ja que hi ha molts factors que influeixen en un desenvolupament cooperatiu com el llenguatge de programació, la plataforma en què es programa, el repositori de codi … i finalment la direcció del projecte que ha de liderar-lo.

    Firefox ha acabat complint la Llei Hayes, i com es mostra en el gràfic anterior els millors resultats d’aquest navegador van arribar amb la versió 2.0 l’any 2006. La següent versió, el Firefox 3.0 va aparèixer l’any 2008, presentant molts problemes d’estabilitat i un consum insaciable de memòria. A partir d’aquest moment les queixes dels usuaris del Firefox van augmentar enormement.

    En el moment en que Firefox 4.0 surti a la llum, en algun moment durant el desembre de l 2010, el nombre de desenvolupadors serà de 4.000.

    ¿Que es pot fer? la resposta és senzilla, reportar tots els problemes de Firefox a Mozilla per a que la prioritat de desenvolupament sigui l’optimització i l’estabilitat en contra de noves característiques.

    Potser m’equivoco o potser Mozilla troba la manera d’escalar les àrees de treball de Firefox de forma molt eficient. Espero que sigui la segona de les opcions ja que el Firefox és, actualment, el navegador de referència. Firefox té el risc de que la seva gran virtut acabi sent el seu botxí.

    Temes: Programari | No hi ha comentaris »

    Apple ja ha venut 51 milions d’iPhones

    Per Futur Digital | abril 21, 2010

    Apple ha venut aquest últim trimestre (gener-març) 8’75 milions d’iPhones, fent que la xifra total de vendes d’aquest dispositiu arribi als 51’15 milions.

    Fa 650 dies que es ven l’iPhone i això ens permet calcular rapidament que cada dia s’han venut prop de 79,000 unitats diàries a tot el món.

    Apple ha sabut rentabilitzar un producte com poques empreses gràcies a un gran màrqueting, un que no recau en la despesa publicitària de l’empresa sinó que el realitzen els propis usuaris i fans a internet.

    Aquest sistema de màrqueting ha sobrepassat tots els límits: milers de webs especialitzades, desenes de milers d’aplicacions a la Apple store, presència notòria als mitjans amb qualsevol dada respecte als “gadgets” d’Apple… Però el més important de tot és que tenir un iPhone és obtenir un prestigi social determinat, fins i tot molt més elevat que tenir una blackberry.

    Aquest sentiment de prestigi que dóna un iPhone ens porta a les conclusions d’un estudi realitzat amb 1500 dones. El 37% d’elles opina que un home amb iPhone els hi dóna més seguretat, pel que una segona cita és molt més probable. I el 98% valora positivament que un home tingui un iPhone.

    En la forma aquest és un estudi intranscendent, però en el fons demostra que qualsevol oportunitat és bona per parlar d’Apple i de l’iPhone, per ser cool, per mostrar modernitat i prestigi,  i sobretot, per captar l’atenció i lectures de milions d’usuaris i fans de l’iPhone. No hi ha res millor per superar les crisis que un producte acapari tants valors positius pels potencials usuaris. Comprar un iPhone no només és comprar un smartphone.

    Temes: Gadgets | No hi ha comentaris »

    1 any d’abandonament de Futur Digital

    Per Futur Digital | abril 21, 2010

    Fa prop d’un any que vaig escriure per últim cop al blog Futur Digital. Disculpeu la deixadesa d’aquest espai, no he pogut evitar sumar-me a la brutal estadística de blogs abandonats.

    Al iniciar aquest blog simultàniament també vaig començar alguns altres projectes que han permès que treballs meu s tinguin una repercussió important a la xarxa en cercles especialitzats. Entre aquests projectes destaquen webs com allpaintings.org, sharewallpapers.org i allartnews.com. Aquest són projectes propis, però també he participat en la creació de webs per a tercers i en el desenvolupament d’aplicacions de software lliure com gallery2 i en plugins de wordpress. No vull deixar de mencionar la meva dedicació també a serveis de consultoria SEO, és a dir, de posicionament de webs a internet.

    Durant aquest temps el blog ha continuat rebent un nombre important de visites gràcies als articles que intenten explicar els secrets de les pantalles de tv. Per això intentaré realitzar articles que actualitzin els continguts d’aquest sector.

    No puc assegurar que escriuré sovint de nou, però la voluntat hi és. Ara bé, els temes a tractar no seran els mateixos que anteriorment. N’hi haurà de nous, però la tecnologia i internet serà el fil conductor de tots ells.

    Temes: Esdeveniments | No hi ha comentaris »

    Les TV de pagament destinaran l’1,5% a pagar RTVE

    Per Futur Digital | maig 29, 2009

    El Consell de Ministres ha aprovat avui el Projecte de Llei de Finançament de la Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola, que preveu una taxa per a les televisions privades que operin a nivell estatal o en més d’una comunitat autònoma, del 3% dels seus ingressos bruts d’explotació, així com aportacions de l’1,5% per a les televisions de pagament o d’accés condicional i un 0,9% per als operadors de telecomunicacions.

    Durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, va explicar que el Govern recull amb aquestes taxes el suggeriment del Consell d’Estat, que va recomanar un règim diferenciat per a la televisió en obert i la de pagament, ja que “ambdues fórmules no depenen de la publicitat” de la mateixa manera”.

    Competència deslleial en tota regla. Qui no sàpiga dirigir un negoci públic és que no val per a res.

    Temes: TV | 1 Comentari »

    Activa Multimèdia presenta al MAC solucions per a una TV local de qualitat i a baix cost

    Per Futur Digital | maig 28, 2009

    Activa Multimèdia presenta al MAC un model de canal per fer possible una televisió de proximitat de qualitat a baix cost, amb l’objectiu d’ajudar a la viabilitat dels canals locals i comarcals en l’arribada de l’encesa digital. Basat en la plataforma Automatic TV, aquest model permet gestionar i emetre continguts de qualitat per TDT amb una inversió mínima i de forma totalment automàtica. A més, per als que vulguin fer producció pròpia, Compact TV ofereix una àmplia gamma de possibilitats de producció i arxiu digital.

    El model fa possible una TV automàtica, sense necessitat d’equips ni estudis de producció, que es basa en tres eixos de continguts: “Informació”, que combina imatges, fotografies i text; “Finestres”, que ofereix imatges des de càmeres fixes ubicades en llocs emblemàtics; i “Participació”, on els espectadors poden aportar missatges multimèdia. El sistema també pot utilitzar continguts produïts per la Xarxa de Televisions Locals, Comunicàlia o la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

    Aquest model de “TV Low Cost” es basa en la plataforma Automatic TV, que permet la producció automàtica dels continguts i les peces que complementen la imatge del canal (separadors, destacats, agenda…). Automatic TV està integrat amb Vector Box, software de playout, de continuïtat i servidor de vídeo.

    D’altra banda, el sistema de producció i arxiu digital de continguts audiovisuals Compact TV ofereix una àmplia gamma de possibilitats de producció professional com ara la captura de continguts des de cinta o enllaços, edició de vídeo, gestió d’assets, arxiu, etc.

    Compact TV fa molt més fàcils les tasques quotidianes en el camp de la producció a qualsevol empresa que necessiti gestionar vídeo: televisions, agències de notícies o centres d’arxiu, entre altres. Permet treballar sense cintes en un entorn web senzill i intuïtiu i, d’aquesta manera, reduir el temps de producció, augmentar la qualitat dels continguts produïts i disposar d’un arxiu realment accessible.

    Activa Multimèdia està present a la fira tecnològica del MAC, que té lloc els dies 27 i 28 de maig a Granollers.

    Temes: TV | No hi ha comentaris »

    Els operadors gasten el mateix en un SMS que en una trucada perduda

    Per Futur Digital | abril 6, 2009

    És un dels secrets més ben guardats de la indústria de les telecomunicacions, potser pel compte que els té: els recursos de xarxa emprats en un missatge curt (SMS) són idèntics als d’una trucada perduda. És a dir, a un operador de mòbils li costa exactament el mateix un SMS que una trucada perduda, en ambdós casos menys de 0,0020 euros.

    Al contrari, el preu per als usuaris és molt diferent. En un cas paguen 0,15 euros per cada missatge curt enviat, mentre que en l’altre és gratuït.

    El recorregut pels circuits de senyalització d’un SMS i una trucada perduda és coincident, sempre que es tracti de comunicacions entre usuaris del mateix operador (tràfic on net) i en el supòsit que la trucada perduda inclogui un avís de notificació de la mateixa. Això últim és un servei habitual en la majoria de les companyies de mòbils, ja que d’aquesta forma s’incentiva la realització d’una trucada que, a la fi, recompensaria amb escreix el cost de la notificació.

    Ambdues activitats empren recursos excedents de la xarxa de GSM, el cost unitari del qual per a l’operador resulta insignificant. És difícil calcular-lo, però una vegada descomptada la despesa de màrqueting, l’impacte comptable d’un missatge curt gestionat dins de la mateixa xarxa ve a ser entre 60 i 75 vegades menys del que l’operador cobra pel mateix. Tot en els SMS és marge de benefici, potser superior al 7.000%, pel que tots els ingressos obtinguts pels missatges van directament al compte de resultats. Cap operador no tocarà la gallina dels ous d’or fins que algú li imposi.

    Ambdues activitats empren recursos excedents de la xarxa de GSM, per la qual cosa el marge comercial d’un SMS supera el 3.000%, una vegada exclosa la despesa publicitària. Només cal pensar que l’operador no perd en les promocions de paquets de SMS, ni quan l’usuari assoleix el límit de la promoció. Per exemple, Vodafone regala aquests dies 6.000 SMS als clients que captin procedents d’un altre operador.

    El preu nominal dels SMS dels operadors principals no s’ha rebaixat des de mitjans dels 90, quan costaven 25 pessetes (0,15 cèntims). Aquest preu és un 50% més car que la mitjana europea, segons un estudi de Czech Telecom Office.

    Els ingressos per SMS obtinguts el 2008 a Espanya van superar els 1.744 milions d’euros, la qual cosa representa el 12% de la facturació dels operadors de telefonía mòbil.

    Temes: Telefonia | No hi ha comentaris »

    Telefónica realitza les primeres proves amb 4G de telefonia mòbil

    Per Futur Digital | abril 2, 2009

    L’operadora de telecomunicacions ha presentat avui les primeres proves de serveis de quarta generació de mòbils, la denominada LTE (Long Term Evolution). Telefónica es posiciona així al capdavant de serveis sobre noves tecnologies. D’altra banda, la companyia ha reiterat el seu compromís en la millora de la seva actual xarxa de 3a Generació que compta amb una cobertura propera al 90% de la població espanyola.

    Telefónica ha fet un pas més en la seva aposta tecnològica amb les primeres demostracions de xarxa LTE. Aquesta nova xarxa permetrà transferències amb un mínim de 100 megabits per segon de velocitat de baixada i 50 megabits per segon de velocitat de pujada, la qual cosa es tradueix en una interactivitat multimèdia massiva.

    Una videotrucada emprant una minixarxa LTE instal·lada per Ericsson o la descàrrega de dades i imatges amb velocitats superiors als 140 Mbps -10 vegades més del que permeten les xarxes actuals de 3 G que compten amb una tecnologia HSPA- van ser algunes de les demostracions realitzades avui a la seu central de la companyia.

    Amb aquestes proves Telefónica pretén planificar i definir les futures necessitats tècniques de la xarxa LTE i que en s’hi hagi a l’avantguarda per oferir els millors serveis als seus clients. Segons les previsions de Telefónica, la primera versió comercial podria presentar-se el 2011 i tindrà com a principal finalitat oferir serveis multimèdia i la connexió de dades per a les empreses.

    D’altra banda, l’operadora va anunciar que en la segona meitat d’aquest exercici llançarà la tecnologia de xarxa HSPA Plus -tercera generació prèvia al LTE- amb una velocitat de baixada de 21 Mbps i de 5 Mbps de pujada. En aquest sentit, Telefónica pretén anar desplegant aquestes noves tecnologies sobre la xarxa existent d’una manera progressiva. “El nostre objectiu és compassar el ritme de desplegament complementant les dues tecnologies”, van recalcar des de la firma.

    Temes: Telefonia | No hi ha comentaris »

    Fons de pantalla de pel·lícula

    Per Futur Digital | febrer 23, 2009

    Si hi ha alguna cosa que alegra la vista en un ordinador és, sense cap dubte, un bon fons de pantalla.

    Aprofitant l’expectació cinematogràfica d’aquests dies, us presento una web en la qual hi ha uns 24.000 fons de pantalla d’imatges i caràtules de pel·lícules. Y tots aquests fons de pantalla disponibles, sense marques i de màxima qualitat, a http://www.sharewallpapers.org/movies.

    ShareWallpapers, és una web amb uns 60.000 fons de pantalla que està en els seus inicis, encara amb poques categories però algunes de molt completes, i ja supera de lluny la major part de webs de fons de pantalla pel que fa a quantitat.

    I si els petits de la casa (o no tan petits) són els que manen a l’ordinador, recomano la secció de fons de pantalla de pel.lícules d’animació.

    No deixeu de visitar aquesta web i alegrar el vostre ordinador amb bones imatges a l’escriptori.

    Temes: Internet, Oci, Webs | No hi ha comentaris »

    La penosa transició a la TDT

    Per Futur Digital | febrer 6, 2009

    La transició cap a la televisió digital terrestre (TDT) no es podia estar gestionant pitjor. En comptes de migrar en un sol pas a una televisió digital, en format panoràmic (16:9) i en alta definició, s’obliga l’usuari a comprar avui un televisor TDT a què haurà d’afegir un descodificador d’alta definició quan aquesta sigui una realitat.

    Als EUA, amb un estàndard digital més antic, han realitzat el canvi en un només pas, amb els conseqüents avantatges per al consumidor. Aquí s’ha apostat per la quantitat (quadruplicar el nombre de canals però amb definició estàndard) davant la qualitat (doblar el nombre de canals però en alta definició). El resultat era en cas d’esperar: Teleescombraries a tot arreu, imatge aixafada pel format panoràmic (mentre es transmeti en format 4:3) i una qualitat d’imatge pitjor (si, si, pitjor!) a la senyal analògica dels “formidables” televisors LCD. Un autèntic despropòsit però una mina per als fabricants, que veuen com duplicaran les seves vendes (TDT avui, Alta Definició demà).

    Feu-me cas, no tireu el vostre antic televisor encara: la TDT es veu infinitament millor en un antiquat televisor de tub de raigs catòdics amb un descodificador extern de 40 euros que en un flamant televisor LCD de cinquanta polzades. Si ho fan així, quan es comenci a transmetre en alta definició, la seva economia familiar els permetrà comprar un televisor preparat per a les esmentades emissions i, per fi, gaudiran d’un aparell en el qual la qualitat de la imatge superarà la que s’obtenia amb l’antic i imperfecte sistema analògic PAL.

    Fragment modificat d’un article publicat a la Vanguardia realitzat per JESUS BREZMES LLECHA – Doctor Enginyer en Telecomunicacions

    Temes: TV | No hi ha comentaris »

    Què és un proxy?

    Per Futur Digital | gener 18, 2009

    Un proxy és un programa o dispositiu que realitza una tasca d’accés a Internet en el lloc d’un altre ordinador. Un proxy és un punt intermedi entre un ordinador connectat a Internet i el servidor que està accedint. Quan naveguem a través d’un proxy, nosaltres en realitat no estem accedint directament al servidor, sinó que realitzem una sol·licitud sobre el proxy i és aquest qui es connecta amb el servidor que volem accedir i ens torna el resultat de la sol·licitud.

    Quan ens connectem amb un proxy, el servidor al qual accedim en realitat rep la sol·licitud del proxy, en comptes de rebre-la directament des del nostre ordinador. Hi pot haver sistemes proxy que intercepten diversos serveis d’Internet. El més habitual és el proxy web, que serveix per interceptar les connexions amb la web i pot ser útil per incrementar la seguretat, rapidesa de navegació o anonimat.

    El proxy web és un dispositiu que sol ser més a prop del nostre ordinador que el servidor al qual estem accedint. Aquest sol tenir el que denominem una memòria cau, amb una còpia de les pàgines web que es van visitant. Llavors, si diverses persones que accedeixen a Internet a través del mateix proxy accedeixen al primer lloc web, el proxy la primera vegada accedeix físicament al servidor destí, sol·licita la pàgina i la guarda a la memòria cau, a més d’enviar-la a l’usuari que l’ha sol·licitat. En successius accessos a la mateixa informació per diferents usuaris, el proxy només comprova si la pàgina sol·licitada es troba a la memòria cau i no ha estat modificada des de l’última sol·licitud. En aquest cas, en lloc de sol·licitar de nou la pàgina al servidor, envia a l’usuari la còpia que té a la memòria cau. Això millora el rendiment o velocitat de la connexió a Internet dels equips que són darrere del proxy.

    Un altre cas típic d’ús d’un proxy és per navegar anònimament. En ser el proxy el que accedeix al servidor web, el proxy pot o no dir qui és l’usuari que l’està utilitzant. El servidor web pot llavors tenir constància que ho estan accedint, però pot ser que pensi que l’usuari que accedir-lo és el propi proxy, en lloc de l’usuari real que hi ha darrere del proxy. Hi ha proxies anònims i n’hi ha que sí informen de l’usuari real que està connectat a través de l’ell.

    Utilitzar un proxy també té els seus desavantatges, com a possibilitat de rebre continguts que no estan actualitzats, haver de gestionar moltes connexions i resultar un coll d’ampolla, o l’abús per persones que desitgin navegar anònimament. També el proxy pot ser un limitador, per no deixar accedir a través seu a certs protocols o ports.

    A Futur Digital podeu trobar un proxy web que permet veure webs a les que estigueu banejats, navegar anònimament, fer ús de webs a les que no podeu accedir ja sigui a la feina o a l’escola… I el proxy és en català!

    Temes: Aplicacions, Internet, Webs | 1 Comentari »

    França estudia prohibir els mòbils per a nens

    Per Futur Digital | gener 13, 2009

    El govern francès està preparant una nova llei que convertirà en il·legal la publicitat de telèfons mòbils que es dirigeixi als nens de menys de 12 anys d’edat. La nova normativa va ser anunciada la setmana passada per Jean-Louis Borloo, ministre de Medi Ambient.

    Així mateix, el projecte de llei (PDF) manifesta la intenció d’il·legalitzar la venda de telèfons mòbils dissenyats per ser utilitzats per nens de sis anys o menys. Des de la temporada nadalenca, el municipi de Lió du a terme una campanya publicitària que pretén dissuadir als pares de la compra de telèfons mòbils per als seus fills.

    Finalment, el govern francès pretén obligar que tots els telèfons mòbils es venguin acompanyats d’auriculars de mans lliures, a fi de reduir l’exposició del crani als riscs de radiació.

    La setmana passada, l’organisme finlandès que estudia les radiacions va recomanar limitar l’ús dels telèfons mòbils per part dels nens, mentre que el govern del Regne Unit ha emès una recomanació semblant, encara que cap dels dos estats no ha legislat sobre això.

    A Espanya es ven almenys un telèfon mòbil específic per a nens, el model MO1 de Imaginarium i Movistar.

    Temes: Telefonia | No hi ha comentaris »

    Nova pantalla JVC a Times Square

    Per Futur Digital | gener 13, 2009

    Aquest cap d’any, a la mítica plaça de Times Square de Nova York hi havia una nova pantalla d’alta definició. Aquesta plaça no té límits pel que fa a capacitat d’acumular pantalles de TV, i en concret pantalles d’alta definició en els últims anys.

    En realitat és la primera pantalla de 720p de Times Square, ja que altres pantalles tenen 720p però una part de la imatge és vídeo en definició estàndard, acompanyat de baners publicitaris. En canvi aquesta pantalla és vídeo d’alta resolució.

    La pantalla fa 5’8 metres d’alçada i  10’36 metres de llarg, i utilitza 1.152.000 LEDs individuals. Aquesta pantalla de 60 metres quadrats té un pes de poc menys de 6.700 quilograms. No intenteu penjar-la a la paret de casa!

    jvc timessquare Nova pantalla JVC a Times Square

    Temes: TV | No hi ha comentaris »