Elements i propietats de les pantalles de retroprojecció
Per Futur Digital | Octubre 6, 2008
Seguint la sèrie dedicada a aquests televisors (I, II), aquí ve l’últim article. Amb ell ja sabrem com funciona aquest tipus de pantalla de televisió.
Les lents
El segon element clau dels televisors de projecció posterior, són el tipus de lents utilitzades per ampliar la imatge projectada. Usualment hi ha diverses lents en una pantalla. És habitual per a televisors de retroprojecció emprar quatre o cinc lents, i alguns models n’utilitzen més. La raó d’això és que són necessàries diverses lents per mantenir la forma i la brillantor íntegrament en tota la imatge. Amb una sola lent la imatge tindrà bona qualitat en el centre de la pantalla, però com aquestes pantalles són d’una mida tan gran es requereixen diverses per no tenir deformada la imatge, sobretot en els extrems de la pantalla.
Les lents són de vidre d’alta qualitat, sobretot referent a la capacitat de suportar variacions d’altes temperatures. Tanmateix, molts fabricants utilitzen una combinació de vidre i acrílic per a la construcció de les lents. Això pot provocar diferències notables en la qualitat de la imatge. Abans de comprar una pantalla de projecció posterior, és important comprovar via el lloc web del fabricant o a la informació de la botiga el tipus de lents utilitzades i adquirir models de vidre, no d’acrílic.
Miralls
El tercer element necessari en el disseny d’una pantalla de retroprojecció és el mirall. Ja que la imatge projectada es projecta sobre una gran superfície en un espai relativament petit (aquestes pantalles tenen una amplada molt fina) cal distribuir la imatge sobre la pantalla uniformement amb un mirall col·locat entre les lents i la pantalla. Els miralls permet situar al generador de llum i a les lents a la part baixa de la pantalla, permetent amb el mirall, un major recorregut fins a la pantalla.
La Pantalla
El quart element és la pantalla en la qual l’espectador veu la imatge. El tipus de pantalla utilitzada als televisors de retroprojecció és molt diferent dels utilitzats pels projectors i pantalles planes. La pantalla d’un retroprojector es compon de dos elements primaris. En primer lloc, la superfície interior de Fresnel, que dispersa i augmenta la brillantor de la imatge a través de la pantalla. En segon lloc, hi ha una superfície exterior lenticular, la qual cosa contribueix a la integritat de la imatge, així com millora l’angle de visió. Aquesta capa exterior dóna a la pantalla un tacte rugós.
La caixa
L’últim element és la caixa en la qual tots els elements estan segellats. La mida de la caixa està directament relacionada amb la mida de la superfície de la pantalla. Els televisors de projecció posterior poden ser de qualsevol mida, però, en termes pràctics, per als usuaris domèstics solen ser de 41 polzades a 76 polzades. La mida de la pantalla vindrà determinada per la distància de visualització de la pantalla. Per calcular un bon resultat recomano aquesta pràctica web (es troba en anglès)
Al realitzar una compra d’aquest tipus de televisió, com en els altres tipus, cal tenir en compte: Brillantor, Contrast, la densitat de píxels, reproducció de color, Angle de visió, mida de pantalla i preu.
Brillantor: Sense suficient brillantor una imatge es veurà sense colors vius, fins i tot en una habitació fosca. Un dels factors més importants a tenir en compte és la llum ambiental del lloc on situarem la pantalla.
Contrast: Un alt contrast mostra els blancs més blancs i els negres més negres. Una proporció de contrast d’almenys 2000:1 o superior es considera excel·lent per a aquesta tecnologia ja que els negres d’aquest tipus de pantalla són molt foscos, molt més que en els LCD i més fins i tot que el plasma.
Densitat de píxels: La densitat de píxels és important en les modalitats LCD i DLP. Els retroprojectors basats en LCD i DLP tenen un nombre fix de píxels als xips. Si volem gaudir de l’alta definició necessitem un gran nombre de píxels. Per exemple, els senyals HDTV 720p requereixen un total de 1280x720 píxels, mentre que un senyal d’entrada HDTV 1080i requereix 1920x1080 píxels.
Color: Bàsicament el millor per comprovar el bon color d’una pantalla de televisió és fixar-se en els nivells de color de la pell humana. Respecte a aquest paràmetre, és en gran part subjectiu.
Angle de visió: Tots els televisors de projecció tenen un problema amb la visualització lateral. Encara que els angles de visió per a televisors de projecció posterior han millorat molt en els últims anys, amb alguns que ofereixen 130 graus o més, la visualització òptima és encara millor des del centre de la pantalla fins un angle de 45 graus, fins i tot fins a 90 graus podem tenir bones imatges però no més.
Entrades: VGA per a jugadors de consoles i HDMI per connectar qualsevol dispositiu de HD. Totes les altres són complementàries.
Preu: Aquest tipus de pantalla és la forma barata d’obtenir en una gran pantalla l’experiència de la HDTV. Una pantalla de 60″ pot tenir el mateix preu que moltes de plasma o LCD de 37″.
Una botiga en la qual hi ha una gran varietat d’aquestes pantalles és BestBuy.
Aquest model és una pantalla de 73″ de Mitsubishi, amb un preu de 3,799.98$. És un dels models més avançats, amb una qualitat excepcional.
Temes: TV |
- Introducció a les pantalles de retroprojecció
- La tecnologia de les pantalles de retroprojecció
- Calibració professional d’una pantalla de televisió d’alta definició
- Escalat de Full HD a HD a les pantalles de televisió
- La relació d’aspecte a les pantalles de televisió
Octubre 6th, 2008 at 7:22 pm
Hi ha un error en la primera linia.
Octubre 6th, 2008 at 7:30 pm
Gràcies, ja està solucionat!