La resolució de les fonts de vídeo
Per Futur Digital | setembre 11, 2008
Les dues resolucions més comuns de les fonts de vídeo d’alta definició són les resolucions 720p i 1080i. Totes les emissions de televisió d’alta definició, utilitzen un d’aquests formats. 1080i és el més comú, però ambdós formats tenen els seus avantatges i limitacions:
- 1080i té més píxels i línies per mostrar més detalls, per la qual cosa és ideal per a programes amb moviments lents, amb molts detalls com els documentals. Però l’”i” diu que és un format entrellaçat, la qual cosa significa un menor nombre de fotogrames de vídeo per segon, per la qual cosa no pot manejar tan ràpid els moviments de vídeo com el 720p.
- La “p” a 720p diu que és un format d’escaneig progressiu, la qual cosa significa que presenta moviments ràpids molt més nets. És ideal per a esports i escenes d’acció.
Com podeu comprovar no parlo del format 1080p. El motiu és que és un format molt poc utilitzat com a font de vídeo. Només es troba principalment en Blu-ray i consoles de videojocs com a la Xbox 360 i PS3, encara que també es pot gaudir d’algunes fonts 1080p per la televisió per satèl·lit. Tanmateix, quan s’escolta parlar de 1080p, és generalment referint-se a la resolució d’una pantalla de televisió.
Una altra cosa clau per a entendre més sobre la resolució de les fonts de vídeo és que pot limitar la resolució final de la pantalla. Si subministrem a un televisor una font de menor resolució, com un canal de televisió analògic, una pantalla d’alta definició no pot transformar una imatge de pobra resolució a una imatge de gran resolució.
Com hem esmentat abans, “i” significa escaneig entrellaçat i “p” significa escaneig progressiu. Aquests termes es van originar amb els televisors de tub, que pintaven línia per línia les imatges a la pantalla. L’escaneig entrellaçat d’imatges requereix dos passos per crear un fotograma complet de vídeo, (un pinta les línies parelles i l’altre les senars) mentre que l’escaneig progressiu mostra tot el fotograma amb un sol pas. La taxa de fotogrames per a vídeo entrellaçat és de 30 fotogrames per segon, mentre que a l’escaneig progressiu és de 60 fotogrames per segon.
L’escaneig entrellaçat divideix cada fotograma en dos “camps”, mostrant totes les línies horitzontals parelles (2,4,6…) en 1/60 de segon, seguit per les línies d’exploració senars (1,3,5. ..) durant el pròxim 1/60 de segon. Això significa que veurem 30 fotogrames per segon.
L’exploració progressiva, d’altra banda, mostra totes les línies en una sola escombrada (1,2,3,4…). Veurem un fotograma complet cada 1/60 de segon, és a dir, 60 fotogrames per segon.
Avui en dia la televisió digital utilitza majoritàriament l’escaneig progressiu, però només és rellevant en connectar fonts de vídeo a la pantalla de televisió ja que ha de ser compatible el format de la font de vídeo amb la pantalla però actualment no hi ha cap problema sobre això.
El principal a tenir en compte és que un senyal progressiu té el doble d’informació per imatge que el senyal entrellaçat i, en general, es veu una imatge més sòlida i estable, amb un moviment en pantalla més fluid.
Aquest gràfic mostra la quantitat total d’informació que es mostra a cada resolució, per segon. La combinació d’alta resolució de pantalla i d’escaneig progressiu permet lliurar el doble d’informació d’imatge que amb les altres opcions, el que significa una imatge més suau.
Independentment de la resolució de la font de vídeo, baixa en VHS, mitjana en DVD o alta en HDTV, la pantalla convertirà automàticament sempre a escala el senyal de vídeo a la seva resolució. Escalar un format de qualitat inferior per adaptar-se a senyals de televisió de major resolució de pantalla és anomenat “upconversion” (sobreescalat). Però aquest escalat no farà que vegem millor la la font original, només l’adapta per no veure distorsionada la imatge.
De la mateixa manera, si l’origen té més píxels que la pantalla, el senyal de vídeo ha de ser “downconverted” per la qual cosa perdem qualitat. Aquesta és una de les raons per les quals les pantalles 1080p són tan populars, poden mostrar totes la resolucions disponibles sense perdre informació.
Temes: TV, Tutorials | No hi ha comentaris »
- Alta definició en les emissions de TV
- La resolució de les pantalles de TV
- La resolució de les pantalles de TV. Introducció
- La tecnologia de les pantalles de retroprojecció
- Wireless High Definition Interface, el final dels cables de vídeo i àudio
No hi ha comentaris per “La resolució de les fonts de vídeo”
Trackbacks
- La tecnologia de les pantalles de retroprojecció | Futur Digital
- Les videocàmeres de disc dur i de memòria flash | Futur Digital